Fa unes setmanes vam anar a descobrir un nou camí d’Andorra. En aquest cas es tracta d’un camí que servia antigament com a unió a dues poblacions: Canillo i Soldeu. Per aquesta raó, el camí el podeu fer en els dos sentits, sortint de Soldeu per arribar a Canillo o viceversa i després tornar al punt de partida amb transport públic o pel mateix camí.
Aquest camí té un nom curiós perquè se’l coneix com a camí del Gall de Bosc (animal autòcton del país) i el recorregut de l’excursió està senyalitzat amb una estampa d’un gall vermell. L’inici el trobareu a la dreta del telecabina de Canillo i passa per darrere mateix de l’edifici. Si us allotgeu en algun dels hotels cèntrics de Canillo podeu arribar a peu. Allà veureu un panell amb les indicacions i el recorregut.

 

 

El camí té una longitud de 7km (unes 2h00 només anada) però el seu desnivell no és molt elevat per la qual cosa és apte per a tots. Això sí, hi ha trams en els quals el camí és estret i cal anar amb compte amb els nens més petits.

 

 

Són diversos els atractius que trobem durant el passeig així que us vaig explicant les curiositats que anem trobant i que fan molt amè el passeig.

I també podeu veure com avança el camí en el nostre vídeo:

 

 

El primer que veurem és una curiosa cabana amb el sostre de palla molt petita.

 

 

El camí continua vorejant la muntanya i en alguns punts trobem senyalitzacions que ens donen informació sobre les panoràmiques que hi ha des d’aquest lloc. Una d’aquestes vistes és sobre les bordes del Vilar i el riu Seig.

 

 

 

En algunes parts del camí el pas és més estret i escarpat, en aquestes parts hi ha cadenes a la roca per poder ajudar-nos i al mateix temps fer de l’excursió una aventura.

 

 

Continuem una mica més per passar per un pont de fusta sobre el riu i una petita cascada. Just després, una altra sorpresa, unes escales molt especials per a poder pujar per una gran roca.

 

 

 

Seguim pel vessant i a mig camí hi ha una cova oberta on poder resguardar-se en cas de pluja.

 

 

Veurem diverses zones amb tarteres. Aquestes pedres, segons explica la llegenda, van ser col·locades pels Minairons, uns homenets de la família dels Elfos. A aquests homenets calia donar-los treball en cas contrari començaven a molestar a tothom, així que quan no hi havia res a fer se’ls demanava acumular les pedres.

 

 

Una mitja hora abans d’arribar a Soldeu, trobeu un petit pont tibetà i sempre és divertit travessar-los.

 

 

Una excursió per a gaudir també del que anem trobant pel camí: la flora, la fauna i el paisatge que a la primavera i estiu són una meravella.